ART RUPESTRE ET COMMUNICATION

Presentada la publicació de les actes del col·loqui celebrat a Toulouse l'any 2005


G. SAUVET / C. FRITZ, EDS.
ART RUPESTRE ET COMMUNICATION
Espaces symboliques, territoires culturels
Actes du colloque international de Toulouse
2010 – 197 pp., fig., lám.col.
€ 30,00
Prehistoire, art et sociétés, Tome LXIII
ÍNDICE: N. Teyssandier / F. Bon: L'émergence de l'aurignacien et son rôle dans le développement
de la pensée symbolique — F. Djindjian: Territoires aurignaciens en Europe occidentale: faciès
industriels et manifestations artistiques — G. Sauvet & al.: Emergence et expansion de l'art
aurignacien — F. Bernaldo de Quirós & al.: La transition paléolithique moyen-paléolithique
supérieur vue de la Cantabrie: quelques commentaires — L. Iakovleva: La décoration corporelle,
une manifestation du système socio-symbolique du paléolithique supérieur ancien en Europe
orientale (d'après les sépultures de Kostienki 15 et de Soungir) — G. Sauvet & al.: Echanges
culturels groupes humains paléolithiques entre 20.000 et 12.000 BP — S. Lacombe / M. W.
Conkey: Séjours pérennes entre les grottes: une archéologie de répartition et du paysage dans la
région Midi-Pyrénées (France) — P. Utrilla / M. Martínez-Bea: Sanctuaires rupestres comme
marqueurs d'identité territoriale: sites d'agrégation et animaux «sacrés» — Y. Taborin: La parure
spécifique d'une culture peut-elle se diffuser? — R. Layton: Structure and performance in art
and language — T. Lenssen-Erz: L'espace et le discours dans la signification de l'art rupestre: un
exemple de Namibie — N. Okada: High-level description of paleolithic cave art and composition
of the next generation database — A. Wlodarczyk: Comprendre l'art pariétal (vers la formalisation
sémantique de l'art des cavernes).

10 anys de patrimoni mundial de les pintures rupestres a l'abast

S'han publicat i en obert les actes del congrés recordant els 10 anys que les pintures llevantines formen part de la llista del patrimoni mundial per l'UNESCO. 

Aquestes actes les podeu consultar en obert 

Cova de la Araña

Autors: López Mira, J. A. / R. Martínez Valle / C. Matamoros, eds.

Títol: El arte rupestre del arco mediterráneo de la Península Ibérica. 10 años en la lista del patrimonio mundial de la UNESCO.

Actes del IV congrés. Museu de Belles Arts - Valencia, 3, 4 y 5 de desembre de 2008.

Any: 2009 – 353 pp., CD-ROM., lám.col.

Preu: € 23,00.

Índex:

1. 10 años de avances en la investigación del arte rupestre.

Abrigo de la Peña. J. Fernández Quintano:

- J. Clottes: El arte rupestre, riqueza artística universal

— V. Villaverde: Arte paleolítico en la vertiente mediterránea ibérica: novedades y tendencias de la investigación

— H. Collado Giraldo: Últimas investigaciones sobre arte paleolítico en Extremadura (2000-2008).

— P. M. Guillem Calatayud / R. Martínez Valle: Arte rupestre en el Cingle del Barranc de l’Espigolar (La Serratella, Castelló).

— R. Viñas & al.: El santuariocazadero del conjunto rupestre de Les Ermites (Ulldecona, Montsià, Tarragona).

— M. S. Hernández Pérez: Arte rupestre postpaleolítico en el arco mediterráneo en la Península Ibérica. Balance de 10 años de descubrimientos y estudios.

— E. López Montalvo: Caracterización de la secuencia levantina a partir de la composición y el espacio gráfico: el núcleo Valltorta-Gassulla como modelo de estudio.

— T. Martínez i Rubio: El Abrigo de los Chorradores (Millares, Valencia). Una nueva representación de recolección de miel a orillas del Río Júcar.

— X. Martorell Briz: Arte y territorio en el río Grande (La Canal de Navarrés, Valencia).

— N. Rodríguez Martínez: Las pinturas rupestres lineales esquemáticas de la comarca de Almadén-Montesur.

— H. Collado Giraldo & al.: Novedades en el arte postpaleolítico de Extremadura — J. Fernández López de Pablo: Arte rupestre, sistemas de información geográfica e infraestructuras de datos espaciales.

— J. F. Jordán Montés: Iconografía en el arte rupestre postpaleolítico español: distribución de motivos entre los ríos Júcar y Segura (SE de la Península Ibérica).

Coservació: J. Castell i G. Hernández

— J. Fernández Quintano: Conjeturas culturales en relación a la ausencia de motivos astroliformes en el arte rupestre levantino.

2. 10 años de gestión:

- C. Matamoros de Villa / J. A. López Mira: Gestión del arte rupestre de la Comunitat Valenciana, 1998-2008.

— A. Pérez Plaza: La tutela del arte rupestre de la Comunidad autónoma de Andalucía. Estado de la cuestión y nuevas perspectivas para su investigación y difusión.

— Dirección general del patrimonio cultural del Gobierno de Aragón: La gestión del arte rupestre en Aragón.

— A. Caballero Klink: Estado actual y gestión del arte rupestre en Castilla-La Mancha.

— J. Castells Camp / G. Hernández Herrero: La gestión de los conjuntos con pinturas rupestres en Catalunya: estado de la cuestión (2008).

— M. San Nicolás del Toro: El arte rupestre prehistórico en Murcia: 1998-2008.

— J. Martínez García: Arte rupestre: patrimonio mundial y la iniciativa del arco mediterráneo en la Península Ibérica.

— J. M. Segura Martí: La Sarga en el X aniversario de su inclusión en la lista del patrimonio mundial. Una propuesta de gestión.

Cova de la Serreta: autor: JA Gázquez

— S. V. Martínez Martínez / A. Melo de Lucena: Centro de interpretación de arte rupestre «Casa de Cristo» de Murcia.

— F. J. Giménez Belló / M. San Nicolás del Toro: Los cierres en los sitios de arte rupestre prehistórico de la región de Murcia: La Cueva-Sima de la Serreta (Cieza) y los abrigos del Pozo (Calasparra).

— J. J. Martínez García / M. San Nicolás del Toro: La difusión a través de internet del arte rupestre del arco mediterráneo: www.arterupestre.es

— R. Viñas & al.: Centeneraio del descubrimiento de la Roca dels Moros del

Cogul. Primera exposición virtual del nuevo portal www.rupestre.org.

— M. Burrón Álvarez / J. J. Fernández Moreno: El reto de la gestión del arte rupestre. Experiencias en Castilla y León.

— J. A. Gázquez Millanés: Arte rupestre y turismo. La gestión del arte rupestre como elemento dinamizador del territorio: la Cueva-Sima de la Serreta, Cieza (Murcia).

3. Nuevas tecnologías al servicio del arte rupestre:

- C. Roldán: Análisis de pigmentos en conjuntos de arte rupestre.

— C. Sáiz Jiménez: El papel de los microorganismos en las cuevas con pinturas rupestres.

— J. L. Lerma & al.: Documentación 3D de la Cova de Parpalló.

— E. López-Montalvo / I. Domingo Sanz: Nuevas técnicas aplicadas a la documentación gráfica del arte levantino: valoración crítica del método tras una década de experimentación.

— J. F. Ruiz López & al.: Cronología del arte rupestre postpaleolítico y datación absoluta de pátinas de oxalato cálcico. Primeras experiencias en Castilla-La Mancha (2004-2007).

Restauració Virtual: autora: M. Solís D.

— R. Alloza & al.: La conservación del arte rupestre: estudio de los factores de deterioro y de la composicón química de los pigmentos.

— M. A. Rogerio-Candelera & al.: Combinación de análisis de imagen y técnicas

analíticas para la distinción de diferentes fases en un panel rupestre (La Conquinera II, Obón, Teruel).

— S. Barrera Mayo / U. Baeza Santamaría: Explotación turística no intrusiva de la cueva de Santimamiñe (Vizcaya) mediante realidad virtual.

— M. Solís Delgado: Métodos digitales para la restauraciónreconstrucción virtual aplicada al estudio del arte rupestre.

— M. De Carolis: La chiesa rupestre ipogea di S. Barbara, Matera, Italia. Tecno-art (Ascoli Piceno, Italia).

Perspectivas em dialogo: arte rupestre do vale do tejo e outros estudos de arte pre-histórica

Ja podeu trobar a les llibreries especialitzades un treball sobre les pintures de la vall del Tejo a Portugal:

Autors: Oosterbeek, L. / C. Buco,
eds.: Arkeos, 2008, 211 pp, 1 CD-room
Títol: Perspectivas em dialogo: arte rupestre do vale do tejo e outros estudos de arte pre-histórica
Preu: 22,00 €

Índex:
- L. Oosterbeek: El arte del Tejo (Portugal) en el marco de los estudios de arte rupestre en Portugal.
— A. •or•: Neolithic idols in megalithic structures in the Iberian Peninsula: a symbolic review regarding shape, ornament and raw material.
— C. Scarre: «Beings like themselves»? Anthropomorphic representations in the megalithic tombs of France.
— M. Simões de Abreu / A. B. Pereira: As gravuras da mão do homen.
— F. Coimbra: Portuguese rock art in a protohistoric context.
— R. Silva: As estelas funerárias rectangulares da comenda de Casével.
– Santarém , M. Cavalcante: Arte rupestre da Serra do Cabral – algumas considerações — G. Dimitriadis: Prehistoric fauna archives: hunting knowledge necessity or artistic naturalistc expression? Guidelines for a future research
project.
— M. Simões de Abreu / C. Martins: Emmanuel Esteves (8.8.1945–14.6.2008). Recordações
de um investigador e o estudo da arte rupestre em Angola
— Anexos (em cd-rom): L. Nobre: Arte rupestre pré-histórica da margem esquerda do rio Erges
— M. F. de Carvalho: Grafismos puros ou ideomorfos repetidos na arte rupestre do Vale do Tejo: uma perspectiva socio-cognitiva.

Noves pintures rupestres a Ulldecona

Segons notícia publicada a El Punt el 9/9/10, durant els treballs de restauració i consevació de les balmes ermites, s'han pogut recuperar noves pintures:dues cabres, el cap d'una tercera i una línia en ziga-zaga.

El Punt 9/9/10: Foto: El Punt, amb el detall de les dues cabres.
La neteja i consolidació d'una part de l'abric IV del conjunt rupestre de l'ermita de la Pietat d'Ulldecona ha permès descobrir i recuperar quatre figures més, que ja es donaven per perdudes, totalment ocultes sota una capa de brutícia i grafits. Es tracta de dues cabres d'estil naturalista, el cap d'una tercera i una línia en ziga-zaga. La descoberta es va fer arran d'una actuació dirigida pel servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i que ha tingut un pressupost de 60.000 euros. Pel que fa a l'antiguitat d'aquestes pintures, encara s'estan duent a terme les anàlisis que permetran establir-ne una data definitiva, però es calcula que les pintures del conjunt rupestre d'Ulldecona tenen una antiguitat que oscil·la entre els 5.000 i els 8.000 anys. “Sabem que la serra de Godall era un lloc de culte i durant molts segles es van reaprofitar els mateixos abrics per fer-hi pintures”, explica Agustí Vericat, responsable del centre d'interpretació de les pintures rupestres d'Ulldecona.

L'abric IV, també conegut com la cova fosca, és un dels més accessibles del conjunt rupestre de la serra de Godall d'Ulldecona. De fet, aquesta accessibilitat explica perquè es va anar degradant l'abric fins que el 2003 es va fer efectiu el tancament de protecció del conjunt rupestre d'Ulldecona. “Hi havia nombrosos grafits des dels anys 70 fins a finals dels 90”, explica per la seua banda, l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, tot assenyalant que anteriorment aquest abric va ser utilitzat per pastors per refugiar-s'hi amb els seus ramats i hi feien foc, fet que explica la capa negra que recobria bona part de la cova.

El gener del 2011 es durà a terme la neteja i consolidació de l'altra meitat de l'abric i l'Ajuntament vol fer visitables les noves pintures. “L'abric IV és el més accessible i s'hi pot entrar a peu pla”, va destacar l'alcaldessa tot precisant també la importància divulgativa de la cova fosca. “La nostra idea és posar-hi plafons per ensenyar com estava l'abric abans de la intervenció com a exemple del que no s'ha de fer”, va explicar.

Restauren les pintures rupestres d'Ulldecona

Aquest estiu han restaurat bona part dels abrics de les pintures rupestres. La notícia de l'inici dels treballs va ser publicada per El Punt el 29/5/10: foto: JF

El Departament de Cultura destinarà aquest 2009 un pressupost de 60.000 euros a restaurar el conjunt d'abrics rupestres de la serra de la Pietat d'Ulldecona, que tenen 8.000 anys d'antiguitat. Ho va anunciar ahir el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, primer a Tortosa i després a Ulldecona. De fet, el Servei d'Arqueologia de Catalunya ja ha encomanat a Eudald Guillamet, especialista internacional en restauració i conservació d'art rupestre, un estudi general de l'estat de conservació dels nou abrics d'Ulldecona, amb la finalitat de programar els treballs de restauració i conservació. D'acord amb aquest estudi, començaran per l'abric 1, el més visitat i degradat, i es duran a terme dues línies d'actuació: una línia directa de restauració i recuperació de la pintura, semblant a la que el mateix Guillamet va dur a terme l'any passat a la Roca dels Moros de Cogul (Lleida). Serà bàsicament de neteja i consolidació de les pintures i pretén pal·liar els efectes de l'empremta humana. Aquesta actuació es duria a terme a la tardor- L'altra intervenció es faria aquest mateix estiu i és una actuació conjunta del Servei d'Arqueologia amb el Laboratori d'Anàlisi i Investigació de Béns Culturals d'Aragó i pretén executar els estudis científics necessaris per obtenir dades fiables sobre els fenòmens físics i químics que provoquen la degradació dels abrics i les pintures. Estan fetes en roca calcària, cosa que les fa especialment sensibles als fenòmens meteorològics. Els resultats d'aquests estudis permetran generar les mesures correctores necessàries i marcaran intervencions futures.