Resultats del Congrés de Pintures Rupestre a Ulldecona

Els ponents reunits al Congrés celebrat a Ulldecona consideren imprescindible investigar l'antiguitat de l'art rupestre.
Segons ROSER ROYO d'El Punt: 19-06-2009 Pàgina 33

Fem un resum de la notícia: "Fa més de deu anys que la direcció general de Patrimoni Cultural de Catalunya treballa en la datació de les pintures rupestres de l'art llevantí. «Actualment podem obtenir datacions absolutes amb mètodes no destructius i estem començant a aplicar-los a Catalunya», explica Gemma Hernández, cap del servei d'Arqueologia de la Generalitat. De fet, aquests dies s'està celebrant a Barcelona un congrés internacional centrat en la datació cronològica de les pintures rupestres i ahir es va fer una sessió a Ulldecona. Una de les principals conclusions és que els experts coincideixen en el fet que és imprescindible investigar l'antiguitat d'aquest art mil·lenari.

Fins ara s'ha establert l'antiguitat de les pintures rupestres d'arreu del món en funció de l'estil pictòric o l'aparició d'elements arqueològics als peus dels abrics. Així genèricament es considera que les pintures rupestres de l'art llevantí, declarat el 1998 patrimoni cultural de la humanitat, tenen entre 9.000 i 4.000 anys d'antiguitat. Ara bé, no hi ha cap prova científica que ho certifique. En aquest congrés, que acabarà avui, hi participen els màxims experts mundials en la matèria com Marvin Rowe de la Universitat de Texas o Ramon Viñas de l'IPHES. Tampoc és casual la visita d'ahir a Ulldecona, on hi ha un dels conjunts més importants d'art rupestre llevantí, on ja es va fer un primer intent frustrat el 2004 per datar les pintures dels seus abrics i on recentment l'IPHES, per encàrrec del mateix servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, ha pres noves mostres dels abrics per conèixer la seua antiguitat. Unes mostres que ja s'han enviat al laboratori de Marvin Rowe a Texas, però els resultats tardaran encara a saber-se per un problema estrictament pressupostari.

Concretament, el mètode utilitzat per l'IPHES és l'extracció de petites mostres de la paret dels abrics –no es toquen les pintures– que contenen oxalats de calci (matèria orgànica), cosa que permet sotmetre'ls a la prova del carboni 14 i conèixer l'antiguitat d'una manera més científica i aproximada. «Agafem mostres que considerem anteriors a les pintures i posteriors i això ens permet donar una cronologia relativa», explica Juan Ruiz, de la Universitat de Castella-la Manxa. «Amb només un mil·límetre quadrat podem obtenir resultats», afegeix, tot precisant que amb el pigment de les pintures no es pot fer la prova del carboni 14 perquè no conté oxalats. «S'han fet datacions dels conjunts rupestres paleolítics però de l'art rupestre llevantí no», explica Ramiro Alloza, del laboratori LAIBC del govern aragonès i que juntament amb Ruiz ha presentat una de les ponències més interessants del Congrés. Tots dos destaquen que encara hi ha molt camí per recórrer i que per dur a terme aquesta feina de datació cal un equip multidisciplinari integrat per químics, biòlegs i arqueòlegs. A més els científics aposten per analitzar substàncies que es puguen relacionar amb les pintures perquè en alguns casos es puguen fer datacions absolutes.

Pel que fa a la restauració dels abrics d'Ulldecona: El servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya treballa actualment en dues línies que afecten de ple els abrics de l'ermita de la serra de la Pietat d'Ulldecona. Així dóna suport a l'Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES) en el programa de datació de les pintures rupestres, i per una altra banda ha signat un conveni amb el laboratori LAIBC del govern aragonès per analitzar l'estat de les pintures d'Ulldecona i restaurar-les com ja ha fet en el cas de la Roca dels Moros al Cogul. A més el laboratori aragonès també iniciarà un nou procés de datació analitzant altres aspectes no estudiats. Enguany el govern català destinarà 60.000 euros per a l'inici de la consolidació, neteja i restauració dels abrics d'Ulldecona. Concretament, segons va precisar Josep Castells, cap de la secció d'informes i estudis, es començarà per la neteja de l'abric 4 o la cova fosca, ple de grafits i signatures.