Entrevista a Agustí Vericat, director del Centre d´Interpretació d´Art Rupestre d´Ulldecona

Joaquim Buj li fa una entrevista a Agustí Vericat per a Vinaros News: edició 361 de  l'11 d'abril de 1011:

PERFIL. Agustí Vericat dirige el Centred'Interpretació d'Art Rupestre Abrics de l'Ermita en Ulldecona desde 2005. Este licenciado en historia ha realizado en este lustro una pequeña revolución al entorno de la ermita de la Pietat. Además de poner en valor las pinturas rupestres, también impulsa otras iniciativas como las jornadas musicales de la ermita.

Patrimonio mundial

Las pinturas rupestres de la Serra de Godall, declaradas Patrimonio Mundial de la Humanidad por la UNESCO en 1998, configuran uno de los conjuntos más importantes de la Península Ibérica de Arte Rupestre Levantino. Consta de trece 'abrics' o cuevas,donde se suelen reproducir escenas de caza. Destaca la figura del arquero que constituye el emblema característico de este singular lugar del municipio de Ulldecona.

¿Qué aportará a Ulldecona la nueva asociación nacional de arte ruspestre que se ha constituido esta semana?

Nos permitirá tirar adelante proyectos de investigación que ahora están parados y trabajar con otros municipios españoles para promocionar las pinturas rupestres.

Así, por fin,¿se promocionarán conjuntamente las pinturas de Ulldecona, El Perelló y La Sénia?

Ese es uno de los objetivos. A partir de ahora se buscará llegar a acuerdos que permitan la realización de rutas culturales con los pueblos que tienen arte rupestre en nuestro entorno. No sólo de Catalunya, si no también de la Comunitat Valenciana, como la Valltorta, donde nos llevan veinte años de adelanto. Cabe puntualizar que El Perello, de momento, no forma parte de la asociación y la Cova del Rossegadors, aunque está muy cerca de La Sénia, pertenece a la Tinença de Benifassà y la gestiona la administración valenciana. Tenemos que romper esta barrera estúpida que separa el arte rupestre catalán y valenciano.

(foto d´arxiu del DIARI DE TARRAGONA)

¿El arte rupestre se ha convertido en el principal activo turístico del municipio?

Hoy por hoy, debo contestar que sí junto con los olivos milenarios y La Passió d'Ulldecona. Hemos pasado de 2.500 a 4.100 visitantes, de los cuales 1.100 son japoneses, también recibimos mu

¿Son suficientemente conocidas las pinturas de Ulldecona?

Afortunadamente, no. Y lo digo así porqué este desconocimiento ha permitido preservar el patrimonio y evitar actos de vandalismo. La erosión es uno de los ememigos de las pinturas, pero el peor enemigo es la ignorancia humana. Ahora bien, hemos tenido que partir de cero e ir ampliando el proyecto, según nuestras posibilidades.

¿Cuáles son los servicios que ofrecen desde el Centre d'Interpretació?

Las visitas guiadas comentadas es lo que nos funciona mejor, tanto a escolares como a grupos organizados. Ofrecemos un pac de un día que incluye la visita al castillo, los olivos y la ermita. También disponemos de un punto de información turística del Ayuntamiento de Ulldecona, que ha apostado fuerte por la recuperación de los Abrics de l'Ermita.

¿Tienen alguna nueva actuación en cartera?

Muchas. La más immediata es la segunda fase de la limpieza del Abric 4 y hacerlo visitable. Es importante porqué es enorme y está situado por debajo del nivel de los otros. Hay restos de sílex y arqueológicos. Permitirá ver la evolución del arte rupestre a lo largo de la Prehistoria.También queremos hacer accesible el Abric 8 y consolidar aquellos que tienen algún problema. Por otro lado, somos pioneros en el uso de técnicas innovadoras de datación no destructivas. Seguirán las investigaciones del Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de la URV, gracias a la gran implicación del experto mundial Ramon Viñas.

Es constitueix l'Associació de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani

Consell de l'A.R.A.M.P.I.

Sembla que de mica en mica tira endavant iniciatives per fer difusió de l'art com és aquesta nova associació, encara que no veig alguna cosa clara, ja que de fet ja existeix un Consell de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la P.I. i on també estan integrades les pintures d'Ulldecona. No sé si això significa que hi ha una escisió o és una entitat diferent. Però, pel que sembla, quant hi ha eleccions sempre surten interesos i propostes noves d'àmbit cultural (proposaria fer eleccions cada any, així la cultura estaria molt més valorada). A veure si ara faran congressos (una de les propostes de l'alcaldessa d'Ulldecona) cadascun per la seva banda , ja que el Consell en va fer un el 2008 i Ulldecona va formar part el 2009.

Per altra banda, cal felicitar al director del Centre d'Interpretació de l'art rupestre de l'Ermita per la tasca portada a terme i que es tradueix amb un número elevat de visitants, fins a 4.000 l'any passat. En una nova entrada reproduïm una entrevista que li ha fet VinarosNews, ens estem referint a Agustí Vericat.

La notícia de la nova Associació és la següent: (extreta de Vinaròs News)

La seu del Museo Arqueológico Nacional, a Madrid, acollí la constitució de l’Associació de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani – Patrimoni Mundial. Els membres constituents han estat 31, entre municipis de les comunitats autònomes de Múrcia, Andalusia, Aragó, València, Terol i Catalunya, grups d’acció local de desenvolupament rural del Ministeri de Medi Ambient, experts i científics.

A banda de l’aprovació dels estatuts d’aquesta entitat sense ànim de lucre, que va començar a caminar fa un any aproximadament, ha estat elegida la junta directiva. El gerent del grup d’acció local Baix Ebre – Montsià, Josep Maria Monfort, ha estat escollit com a un dels sis vicepresidents, i l’Alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, com a vocal. L'associació té per objectiu impulsar i facilitar la cooperació entre les entitats i institucions implicades en la conservació i posada en valor de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani per complir els objectius i compromisos de la seva declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, reconeixement aconseguit l'any 1998.

Segons ha explicat l’Alcaldessa d’Ulldecona, “des d’ara i fins al 2012, el programa de gestió inclou l’actualització del diagnòstic de la situació en que es troben les pintures arreu del llevant, sobre protecció i conservació, al mateix temps s’ha creat un comitè científic que, a banda de l’assessorament als municipis, s’encarregarà de l’organització d’un congrés que sens dubte donarà rellevància a aquest patrimoni tant valuós”. L’alcaldessa ha volgut destacar també la tasca que durà a terme l’associació en l’àmbit de la promoció i difusió conjunta per tal de posar en valor i aprofitar turísticament el patrimoni mundial. Pel Centre d’Interpretació de l’art rupestre Abrics de l’Ermita, a Ulldecona, van passar l’any passat 4000 visitants. Segons Ventura, “l’associació serà un revulsiu per atreure més persones i, al mateix temps, per continuar avançant en el desenvolupament turístic i, alhora, diversificació econòmica del nostre poble”. A banda de l’Alcaldessa i el gerent del grup d’acció local del Baix Ebre – Montsià, han assistit també a l’acte el director del Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, Agustí Vericat, i el regidor de Turisme, Josep Rodrigo. MÉS A REPORTATGES.

10 anys de patrimoni mundial de les pintures rupestres a l'abast

S'han publicat i en obert les actes del congrés recordant els 10 anys que les pintures llevantines formen part de la llista del patrimoni mundial per l'UNESCO. 

Aquestes actes les podeu consultar en obert 

Cova de la Araña

Autors: López Mira, J. A. / R. Martínez Valle / C. Matamoros, eds.

Títol: El arte rupestre del arco mediterráneo de la Península Ibérica. 10 años en la lista del patrimonio mundial de la UNESCO.

Actes del IV congrés. Museu de Belles Arts - Valencia, 3, 4 y 5 de desembre de 2008.

Any: 2009 – 353 pp., CD-ROM., lám.col.

Preu: € 23,00.

Índex:

1. 10 años de avances en la investigación del arte rupestre.

Abrigo de la Peña. J. Fernández Quintano:

- J. Clottes: El arte rupestre, riqueza artística universal

— V. Villaverde: Arte paleolítico en la vertiente mediterránea ibérica: novedades y tendencias de la investigación

— H. Collado Giraldo: Últimas investigaciones sobre arte paleolítico en Extremadura (2000-2008).

— P. M. Guillem Calatayud / R. Martínez Valle: Arte rupestre en el Cingle del Barranc de l’Espigolar (La Serratella, Castelló).

— R. Viñas & al.: El santuariocazadero del conjunto rupestre de Les Ermites (Ulldecona, Montsià, Tarragona).

— M. S. Hernández Pérez: Arte rupestre postpaleolítico en el arco mediterráneo en la Península Ibérica. Balance de 10 años de descubrimientos y estudios.

— E. López Montalvo: Caracterización de la secuencia levantina a partir de la composición y el espacio gráfico: el núcleo Valltorta-Gassulla como modelo de estudio.

— T. Martínez i Rubio: El Abrigo de los Chorradores (Millares, Valencia). Una nueva representación de recolección de miel a orillas del Río Júcar.

— X. Martorell Briz: Arte y territorio en el río Grande (La Canal de Navarrés, Valencia).

— N. Rodríguez Martínez: Las pinturas rupestres lineales esquemáticas de la comarca de Almadén-Montesur.

— H. Collado Giraldo & al.: Novedades en el arte postpaleolítico de Extremadura — J. Fernández López de Pablo: Arte rupestre, sistemas de información geográfica e infraestructuras de datos espaciales.

— J. F. Jordán Montés: Iconografía en el arte rupestre postpaleolítico español: distribución de motivos entre los ríos Júcar y Segura (SE de la Península Ibérica).

Coservació: J. Castell i G. Hernández

— J. Fernández Quintano: Conjeturas culturales en relación a la ausencia de motivos astroliformes en el arte rupestre levantino.

2. 10 años de gestión:

- C. Matamoros de Villa / J. A. López Mira: Gestión del arte rupestre de la Comunitat Valenciana, 1998-2008.

— A. Pérez Plaza: La tutela del arte rupestre de la Comunidad autónoma de Andalucía. Estado de la cuestión y nuevas perspectivas para su investigación y difusión.

— Dirección general del patrimonio cultural del Gobierno de Aragón: La gestión del arte rupestre en Aragón.

— A. Caballero Klink: Estado actual y gestión del arte rupestre en Castilla-La Mancha.

— J. Castells Camp / G. Hernández Herrero: La gestión de los conjuntos con pinturas rupestres en Catalunya: estado de la cuestión (2008).

— M. San Nicolás del Toro: El arte rupestre prehistórico en Murcia: 1998-2008.

— J. Martínez García: Arte rupestre: patrimonio mundial y la iniciativa del arco mediterráneo en la Península Ibérica.

— J. M. Segura Martí: La Sarga en el X aniversario de su inclusión en la lista del patrimonio mundial. Una propuesta de gestión.

Cova de la Serreta: autor: JA Gázquez

— S. V. Martínez Martínez / A. Melo de Lucena: Centro de interpretación de arte rupestre «Casa de Cristo» de Murcia.

— F. J. Giménez Belló / M. San Nicolás del Toro: Los cierres en los sitios de arte rupestre prehistórico de la región de Murcia: La Cueva-Sima de la Serreta (Cieza) y los abrigos del Pozo (Calasparra).

— J. J. Martínez García / M. San Nicolás del Toro: La difusión a través de internet del arte rupestre del arco mediterráneo: www.arterupestre.es

— R. Viñas & al.: Centeneraio del descubrimiento de la Roca dels Moros del

Cogul. Primera exposición virtual del nuevo portal www.rupestre.org.

— M. Burrón Álvarez / J. J. Fernández Moreno: El reto de la gestión del arte rupestre. Experiencias en Castilla y León.

— J. A. Gázquez Millanés: Arte rupestre y turismo. La gestión del arte rupestre como elemento dinamizador del territorio: la Cueva-Sima de la Serreta, Cieza (Murcia).

3. Nuevas tecnologías al servicio del arte rupestre:

- C. Roldán: Análisis de pigmentos en conjuntos de arte rupestre.

— C. Sáiz Jiménez: El papel de los microorganismos en las cuevas con pinturas rupestres.

— J. L. Lerma & al.: Documentación 3D de la Cova de Parpalló.

— E. López-Montalvo / I. Domingo Sanz: Nuevas técnicas aplicadas a la documentación gráfica del arte levantino: valoración crítica del método tras una década de experimentación.

— J. F. Ruiz López & al.: Cronología del arte rupestre postpaleolítico y datación absoluta de pátinas de oxalato cálcico. Primeras experiencias en Castilla-La Mancha (2004-2007).

Restauració Virtual: autora: M. Solís D.

— R. Alloza & al.: La conservación del arte rupestre: estudio de los factores de deterioro y de la composicón química de los pigmentos.

— M. A. Rogerio-Candelera & al.: Combinación de análisis de imagen y técnicas

analíticas para la distinción de diferentes fases en un panel rupestre (La Conquinera II, Obón, Teruel).

— S. Barrera Mayo / U. Baeza Santamaría: Explotación turística no intrusiva de la cueva de Santimamiñe (Vizcaya) mediante realidad virtual.

— M. Solís Delgado: Métodos digitales para la restauraciónreconstrucción virtual aplicada al estudio del arte rupestre.

— M. De Carolis: La chiesa rupestre ipogea di S. Barbara, Matera, Italia. Tecno-art (Ascoli Piceno, Italia).

Noves pintures rupestres a Ulldecona

Segons notícia publicada a El Punt el 9/9/10, durant els treballs de restauració i consevació de les balmes ermites, s'han pogut recuperar noves pintures:dues cabres, el cap d'una tercera i una línia en ziga-zaga.

El Punt 9/9/10: Foto: El Punt, amb el detall de les dues cabres.
La neteja i consolidació d'una part de l'abric IV del conjunt rupestre de l'ermita de la Pietat d'Ulldecona ha permès descobrir i recuperar quatre figures més, que ja es donaven per perdudes, totalment ocultes sota una capa de brutícia i grafits. Es tracta de dues cabres d'estil naturalista, el cap d'una tercera i una línia en ziga-zaga. La descoberta es va fer arran d'una actuació dirigida pel servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i que ha tingut un pressupost de 60.000 euros. Pel que fa a l'antiguitat d'aquestes pintures, encara s'estan duent a terme les anàlisis que permetran establir-ne una data definitiva, però es calcula que les pintures del conjunt rupestre d'Ulldecona tenen una antiguitat que oscil·la entre els 5.000 i els 8.000 anys. “Sabem que la serra de Godall era un lloc de culte i durant molts segles es van reaprofitar els mateixos abrics per fer-hi pintures”, explica Agustí Vericat, responsable del centre d'interpretació de les pintures rupestres d'Ulldecona.

L'abric IV, també conegut com la cova fosca, és un dels més accessibles del conjunt rupestre de la serra de Godall d'Ulldecona. De fet, aquesta accessibilitat explica perquè es va anar degradant l'abric fins que el 2003 es va fer efectiu el tancament de protecció del conjunt rupestre d'Ulldecona. “Hi havia nombrosos grafits des dels anys 70 fins a finals dels 90”, explica per la seua banda, l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, tot assenyalant que anteriorment aquest abric va ser utilitzat per pastors per refugiar-s'hi amb els seus ramats i hi feien foc, fet que explica la capa negra que recobria bona part de la cova.

El gener del 2011 es durà a terme la neteja i consolidació de l'altra meitat de l'abric i l'Ajuntament vol fer visitables les noves pintures. “L'abric IV és el més accessible i s'hi pot entrar a peu pla”, va destacar l'alcaldessa tot precisant també la importància divulgativa de la cova fosca. “La nostra idea és posar-hi plafons per ensenyar com estava l'abric abans de la intervenció com a exemple del que no s'ha de fer”, va explicar.

Restauren les pintures rupestres d'Ulldecona

Aquest estiu han restaurat bona part dels abrics de les pintures rupestres. La notícia de l'inici dels treballs va ser publicada per El Punt el 29/5/10: foto: JF

El Departament de Cultura destinarà aquest 2009 un pressupost de 60.000 euros a restaurar el conjunt d'abrics rupestres de la serra de la Pietat d'Ulldecona, que tenen 8.000 anys d'antiguitat. Ho va anunciar ahir el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, primer a Tortosa i després a Ulldecona. De fet, el Servei d'Arqueologia de Catalunya ja ha encomanat a Eudald Guillamet, especialista internacional en restauració i conservació d'art rupestre, un estudi general de l'estat de conservació dels nou abrics d'Ulldecona, amb la finalitat de programar els treballs de restauració i conservació. D'acord amb aquest estudi, començaran per l'abric 1, el més visitat i degradat, i es duran a terme dues línies d'actuació: una línia directa de restauració i recuperació de la pintura, semblant a la que el mateix Guillamet va dur a terme l'any passat a la Roca dels Moros de Cogul (Lleida). Serà bàsicament de neteja i consolidació de les pintures i pretén pal·liar els efectes de l'empremta humana. Aquesta actuació es duria a terme a la tardor- L'altra intervenció es faria aquest mateix estiu i és una actuació conjunta del Servei d'Arqueologia amb el Laboratori d'Anàlisi i Investigació de Béns Culturals d'Aragó i pretén executar els estudis científics necessaris per obtenir dades fiables sobre els fenòmens físics i químics que provoquen la degradació dels abrics i les pintures. Estan fetes en roca calcària, cosa que les fa especialment sensibles als fenòmens meteorològics. Els resultats d'aquests estudis permetran generar les mesures correctores necessàries i marcaran intervencions futures.

Noves dades sobre l'antiguitat de les pintures

Segons noticia de Vinaros News, extret d'EFE: "Pese a la importancia de este patrimonio, nunca hasta ahora se había realizado "un estudio amplio y transdisciplinar, científico y riguroso" dirigido a obtener la cronología de los diferentes abrigos del conjunto rupestre de Ulldecona, según ha informado el Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES). En enero de 2006, el IPHES presentó el proyecto "Los medios de comunicación gráfica entre las sociedades postpaleolíticas en Cataluña", con el objetivo de conocer el paisaje de aquella época, la cronología de las pinturas y efectuar una diagnosis sobre su estado de conservación. En este contexto, se ha realizado ya un muestreo previo de los apoyos de los abrigos de los Cossis y Margalló.

"Se trata de un primer estudio para verificar la existencia de oxalatos (residuos de microorganismos) sobre los apoyos de los abrigos de Ulldecona, en cavidades sin pinturas, para conocer la fecha de formación y de los recubrimientos rocosos que sirvieron de base de los paneles pictóricos a aquellas sociedades prehistóricas", ha explicado el director del proyecto, Ramon Viñas. De esta manera, se podrá empezar a construir un marco de referencia cronológico para el patrimonio de este conjunto. Hasta el momento, los resultados obtenidos "nos sitúan en un rango de entre 8.000 y 5.000 años de antigüedad", ha puntualizado Viñas, experto del IPHES en arte rupestre. EFE

festes quinquennals d'Ulldecona

Dins dels actes de les Festes Quinquennals que es celebren a Ulldecona del 4 al 13 de setembre, hi hauran unes Jornades de Portes Obertes a les Pintures Rupestres i al Centre d'Interpretació.
Més informació: Turisme Ulldecona

Resultats del Congrés de Pintures Rupestre a Ulldecona

Els ponents reunits al Congrés celebrat a Ulldecona consideren imprescindible investigar l'antiguitat de l'art rupestre.
Segons ROSER ROYO d'El Punt: 19-06-2009 Pàgina 33

Fem un resum de la notícia: "Fa més de deu anys que la direcció general de Patrimoni Cultural de Catalunya treballa en la datació de les pintures rupestres de l'art llevantí. «Actualment podem obtenir datacions absolutes amb mètodes no destructius i estem començant a aplicar-los a Catalunya», explica Gemma Hernández, cap del servei d'Arqueologia de la Generalitat. De fet, aquests dies s'està celebrant a Barcelona un congrés internacional centrat en la datació cronològica de les pintures rupestres i ahir es va fer una sessió a Ulldecona. Una de les principals conclusions és que els experts coincideixen en el fet que és imprescindible investigar l'antiguitat d'aquest art mil·lenari.

Fins ara s'ha establert l'antiguitat de les pintures rupestres d'arreu del món en funció de l'estil pictòric o l'aparició d'elements arqueològics als peus dels abrics. Així genèricament es considera que les pintures rupestres de l'art llevantí, declarat el 1998 patrimoni cultural de la humanitat, tenen entre 9.000 i 4.000 anys d'antiguitat. Ara bé, no hi ha cap prova científica que ho certifique. En aquest congrés, que acabarà avui, hi participen els màxims experts mundials en la matèria com Marvin Rowe de la Universitat de Texas o Ramon Viñas de l'IPHES. Tampoc és casual la visita d'ahir a Ulldecona, on hi ha un dels conjunts més importants d'art rupestre llevantí, on ja es va fer un primer intent frustrat el 2004 per datar les pintures dels seus abrics i on recentment l'IPHES, per encàrrec del mateix servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, ha pres noves mostres dels abrics per conèixer la seua antiguitat. Unes mostres que ja s'han enviat al laboratori de Marvin Rowe a Texas, però els resultats tardaran encara a saber-se per un problema estrictament pressupostari.

Concretament, el mètode utilitzat per l'IPHES és l'extracció de petites mostres de la paret dels abrics –no es toquen les pintures– que contenen oxalats de calci (matèria orgànica), cosa que permet sotmetre'ls a la prova del carboni 14 i conèixer l'antiguitat d'una manera més científica i aproximada. «Agafem mostres que considerem anteriors a les pintures i posteriors i això ens permet donar una cronologia relativa», explica Juan Ruiz, de la Universitat de Castella-la Manxa. «Amb només un mil·límetre quadrat podem obtenir resultats», afegeix, tot precisant que amb el pigment de les pintures no es pot fer la prova del carboni 14 perquè no conté oxalats. «S'han fet datacions dels conjunts rupestres paleolítics però de l'art rupestre llevantí no», explica Ramiro Alloza, del laboratori LAIBC del govern aragonès i que juntament amb Ruiz ha presentat una de les ponències més interessants del Congrés. Tots dos destaquen que encara hi ha molt camí per recórrer i que per dur a terme aquesta feina de datació cal un equip multidisciplinari integrat per químics, biòlegs i arqueòlegs. A més els científics aposten per analitzar substàncies que es puguen relacionar amb les pintures perquè en alguns casos es puguen fer datacions absolutes.

Pel que fa a la restauració dels abrics d'Ulldecona: El servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya treballa actualment en dues línies que afecten de ple els abrics de l'ermita de la serra de la Pietat d'Ulldecona. Així dóna suport a l'Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES) en el programa de datació de les pintures rupestres, i per una altra banda ha signat un conveni amb el laboratori LAIBC del govern aragonès per analitzar l'estat de les pintures d'Ulldecona i restaurar-les com ja ha fet en el cas de la Roca dels Moros al Cogul. A més el laboratori aragonès també iniciarà un nou procés de datació analitzant altres aspectes no estudiats. Enguany el govern català destinarà 60.000 euros per a l'inici de la consolidació, neteja i restauració dels abrics d'Ulldecona. Concretament, segons va precisar Josep Castells, cap de la secció d'informes i estudis, es començarà per la neteja de l'abric 4 o la cova fosca, ple de grafits i signatures.

Congrés Internacional de l'Art Rupestre a Ulldecona

Entre els dies 17, 18 i 19 es va celebrar el Congrés, sent la població d'Ulldecona lloc de celebració d'una de les ponències. Les ponències van ser realitzades per Gemma Hernàndez amb "Les pintures rupestres a Catalunya: estat de la qüestió", i Catherine Cretin amb "La datation de l'art paléolíthique en France; entre datation absolute et démarche global".

Sobre els resultats i conclusions consulteu al director del Centre d'Interpretació de les Pintures Rupestres Abrics de l’Ermita d'Ulldecona: Agustí Vericat.

Panell informatiu de les pintures d'Ulldecona

Enllaç al full informatiu, horari de visites i situació en PDF de les Pintures Rupestres i Centre d'Interpretació dels abrics de l'Ermita. Més informació

Nou material didàctic per a les escoles

El centre d'interpretació de les pintures rupestres d'Ulldecona estrena un nou material didàctics per als centres escolars. segons dades del mateix centre: "A la nova plataforma d'accés a l'abric 1 i experiències interactives tant excepcionals com el joc “Nosaltres Caçadors”, ara se li suma la presentació d'uns nous quaderns amb material didàctic adaptat als nivells de primària i secundària per a que els alumnes puguen treballar i aprendre sobre el terreny i d'una forma amena, entretinguda i original el que amaga aquest bell i enigmàtic llegat dels nostres avantpassats prehistòrics." Més informació

Nous accesos a les pintures d'Ulldecona

Segons notícies de Tinet, Les pintures de l'Abric I del conjunt d'art rupestre de la Serra de Godall, a Ulldecona (Montsià), han estrenat aquesta Setmana Santa uns nous accessos que facilitaran les visites en grup. L'actuació, que ha costat 40.000 euros finançats per l'Ajuntament d'Ulldecona i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha consistit en la instal.lació d'unes escales i una plataforma metàl.liques, que limiten l'accés directe dels visitants a l'abric prehistòric i el deteriorament de les pintures. Més informació.

Extracció de mostres per datar les pintures

Segons nota publicada per Vinaros News: L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha extret més de vint mostres dels principals abrics del conjunt d'art rupestre llevantí d'Ulldecona per datar-hi cronològicament les pintures prehistòriques. Aquestes mostres s'enviaran al laboratori químic de Texas de Marvin Rowe, o al laboratori d'Alan Watchman, a Austràlia, per tal d'extreure'n la matèria orgànica que contenen els oxalats i poder fer la prova del carboni 14. És la primera vegada que es fa aquest tipus d'anàlisi amb oxalats en pintures rupestres a Catalunya i es preveu que es puguen tenir els primers resultats fiables d'aquí a un any.

Fins ara s'ha dit que les pintures rupestres d'Ulldecona, com les de gran part de l'art rupestre llevantí, es van pintar fa entre 8.000 i 4.000 anys. Una afirmació que es basa en les restes arqueològiques que han aparegut a l'entorn de les pintures, però que científicament no s'ha pogut comprovar. Les mostres que el mes de desembre passat tècnics de l'IPHES van extreure dels abrics 1, 2, 5 i 8 d'Ulldecona serviran per fer-ho. «Cada mostra presa són uns pocs mil·límetres de la roca que suporta les pintures, i s'extreu sense tocar-les; es mira d'agafar restes que es veu que estan per sota de les pintures i per sobre», explica Ramon Viñas, un dels màxims especialistes del país en art rupestre i el membre de l'IPHES que dirigix el projecte de datació de les pintures rupestres d'Ulldecona. Aquestes restes de roca contenen oxalats o capes de sal que poden contenir matèria orgànica, i és després de fer la prova del carboni 14 a aquesta matèria orgànica que es podrà donar una data més precisa.

Presentació del joc de les pintures: Nosaltres caçadors

Aquest diumenge 14 de setembre, coincidint amb el dia de la "Paella d'Ulldecona" a l'Ermita de la Pietat, hi haurà una jornada de portes obertes al Centre d'Interpretació d'Art Rupestre i es presentarà el joc interactiu Nosaltres caçadors com un nou exemple de la capacitat d’integració de les últimes novetats tecnològiques al camp del patrimoni i, en concret, al món de l’art rupestre.

Portes obertes al CIR

El proper 14 de setembre, coincidint amb el dia de la "Paella d'Ulldecona" a l'Ermita de la Pietat, hi haurà una jornada de portes obertes al Centre d'Interpretació d'Art Rupestre i a l'Alberg de l’Ermita. A partir de les 10:30 es podrà accedir a aquests dos espais situats a l'Ermita de la Pietat, que en els darrers anys han fet de l'ermita un dels santuaris més atractius de les nostres terres.

Us copio la informació que m'ha lliurat el seu director: Agustí Vericat:


HORARIS: - CIAR; de 10:30 a 14:00 h. - ALBERG; de 10:30 a 14:00 h.
PRESENTACIÓ “NOSALTRES CAÇADORS”
Aprofitant aquesta jornada de portes obertes tindrem l’oportunitat de presentar el joc interactiu Nosaltres caçadors com un nou exemple de la capacitat d’integració de les últimes novetats tecnològiques al camp del patrimoni i, en concret, al món de l’art rupestre.
Una aposta de l’Ajuntament d’Ulldecona per la innovació en la presentació i la difusió del patrimoni a través de nous formats tecnològics en els que la participació del públic es converteix en un element més de l’aprenentatge i la comunicació.
Nosaltres caçadors és, també, una fórmula interactiva pionera a Catalunya per explicar i apropar-nos al sentit de la representació de les pintures rupestres llevantines de l’Abric número 1 d’Ulldecona, i dels sistemes i les estratègies de cacera durant el període postpaleolític.
Aprofita l’oportunitat de gaudir d’una nova forma de conèixer el conjunt d’Art Llevantí més important de Catalunya.
CREDITS “NOSALTRES CAÇADORS”
Execució i coordinació:
Ajuntament d’Ulldecona
Idea, desenvolupament i continguts:
Laboratori de cultura. Barcelona Media-Centre d’Innovació
www.barcelonamedia.org
Desenvolupament tecnològic:
Grup d'Experimentació en Comunicació Interactiva (Institut Universitari de l'Audiovisual, Universitat Pompeu Fabra.
Assessorament científic:
Agustí Vericat, Director del Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Abrics de l'Ermita
Ramon Viñas, Investigador de l'IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social

Abric I Ermites

Font de les imatges: Ramon Vinyes i Ajuntament d'Ulldecona.

L'abric I es troba a la part sud del jaciment, a 260 metres de l'abric VIII. Té uns 7 metres de llargada i 1 metre i mig d'alçada de mitjana. La superfície de la paret est està erosionada. Les pintures s'han conservat on la paret és més inclinada. És l'abric on s'han conservat més figures (unes 170). S'hi representen diverses escenes de cacera.

A la banda esquerra es poden apreciar les restes de les figures que algun dia degueren formar una composició, però que s'han degradat i només en queden algunes i en no molt bon estat.

Les figures 1, 2, 3 semblen estar relacionades amb una estratègia de cacera o vigilància. A sota d'aquests arquers hi ha restes de pintures, entre les quals es pot apreciar un cérvol? (el cap no se li ha conservat) que sembla que trepi (figura 7). A sota hi ha una parella de caprins i restes d'altres animals (el cap d'una cabra, fig. 10).

A sota hi ha un animal deteriorat amb les potes plegades, que sembla haver estat mort per un caçador, les restes del qual es troben al seu costat (figures 18 i 19). Més a la dreta hi ha altres arquers que poden estar relacionats amb la mateixa escena (fig. 17, 21,22,23) o bé les figures 21,22 i la resta 24 poden estar caçant la figura 23, que podria ser un caprí.

Les restes situades més a la dreta (figures 25-34) semblen estar relacionades amb una altra escena de cacera orientada a la seva dreta i que podria tenir relació amb el plafó principal d'aquest abric.



El fris interior dret és el nucli de figures més nombrós de tot el jaciment. (El que anomenem plafó principal). Sembla que l'estructura de la paret va inspirar els artistes perquè n'aprofitaren el relleu per crear la seva composició.

El plafó principal està format per diverses escenes que formen una gran composició la temàtica de la qual és la cacera. A la part més inferior de la imatge hi ha restes que no podem identificar.

L'escena central està formada per un ramat de cérvols que fugen ferits i són perseguits i atacats amb fletxes per nombrosos arquers. A la part superior central del plafó hi ha una figura que no ha estat identificada (56) i a sota seu una altra que podria ser un au (57), encara que és difícil assegurar-ho.

A la part dreta de la imatge hi ha quatre figures que no semblen relacionades amb l'escena principal de la cacera, tot i que són dos arquers i dos animals. Són les figures 92, 93, 94 i 95.

La figura 94 és especialment interessant, ja que és la única que només ha estat perfilada i no ha estat reomplerta. A més per la seva posició i la forma guarda certes similituds amb la figura prehistòrica de la moleta de Cartagena, de Sant Carles de la Ràpita, malauradament desapareguda.

Pintures rupestres d'Ulldecona. Dades històriques

Les pintures rupestres de la serra de la Pietat foren descobertes casualment per Joan Ruiz, de l'equip infantil d'espeleologia del Centre Cultural i Recreatiu d'Ulldecona el 31 de març de 1975. Descobrí concretament l'abric V. Van comunicar la notícia a uns membres del Grup Espeleològic d'Ulldecona: J.M. Querol i Joaquim Virgili; i aquests a Joaquim i Josep Romeu.

El 27 d'abril, el GEU realitzà les primeres fotografies. Josep i Joaquim Romeu descobriren dos nous abrics (IV i VII). Es demanà la col·laboració de l'Equip de Recerques Espeleològiques i l'Espeleo-Club de Sabadell (ECS) i es formà un grup de treball per fer l'estudi de les pintures. Els membres d'aquest grup de treball foren Ramon Viñas, Domènec Miquel, Ramon Ten, M. Lluïsa Mora, Maria Canals, Josep Romeu i Joaquim Romeu. També hi col·laboraren Josep Querol, Joaquim Virgili, Joan Ruiz, Consol Martin, Elisa Sarrià, Marc Viñas i Domènec Campillo.

El 4 de maig s'iniciaren els treballs a l'abric V. Es tractava de calcar, fotografiar, prendre anotacions i fer un aixecament topogràfic dels abrics. Es localitzà l'abric VIII. El 10 i l'11 de maig es descobriren els abrics I, II i III, que foren calcats i topografiats els dies 17, 18 i 19 de maig. Els treballs de prospecció donaren com a resultat la descoberta de l'abric VI i els dos abrics de la partida Esquarterades. El 27 de desembre de 1975 es donà per acabada la campanya. Posteriorment, el 1980 es descobrien l'abric V exterior i el IX.

Els abrics es protegiren i alguns es tancaren (I, II, V i VIII). L'any 1996, el conjunt va ser inscrit al Registre General de Béns d'Interès Cultural del Patrimoni Històric Espanyol, amb categoria de Zona Arqueològica. El 16 desembre de 1997 el prehistoriador Jean Clottes va visitar el conjunt, comissionat per la UNESCO, en el marc de les inspeccions que va fer per informar-se sobre l'expedient perquè les pintures de l'arc mediterrani de la península Ibèrica fossin declarades Patrimoni de la Humanitat.

El 30 d'octubre de 1998 dos equips científics, un de la Universitat de Barcelona (Josep M. Fullola i Pericot i Joan Salvador Mestres) i un altre del Servei d'Arqueologia de la Generalitat (Ramon Ten, Josep Castell, Joany Vianney), dirigits pel professor Paul Pettitt, de la Universitat d'Oxford es van desplaçar al conjunt rupestre per extreure mostres de pintura per sotmetre-les a l'anàlisi cronològica.

En la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial, que tingué lloc a Kioto entre el 30 de novembre i el 5 de desembre de 1998 s'aprovà incloure en la llista del Patrimoni Mundial l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.

Localització de les pintures d'Ulldecona

Les pintures es troben en el vessant sud-est de la Serra de la Pietat, també anomenada Muntanyes de Godall. Pocs metres per damunt del santuari comença el terme de Godall. De manera que les pintures es troben al terme d'Ulldecona, a la comarca del Montsià (Tarragona).

La Serra de Godall és un massís calcari situat al sud-est de la Plana de la Galera, entre els Ports de Besseit i la Serra del Montsià.

L'abric més proper al santuari (el VIII) es troba a uns 200 m. del santuari o ermita de la Pietat. La longitud total dels abrics d'Ermites és de 260m. Aproximadament al centre del conjunt hi ha la Cova Fosca, visible des de la carretera, on hi ha l'abric V, el primer que fou descobert.

Més amunt, es troba la partida Esquaterades on hi ha també dos abrics. La línia de concavitats que alberga les pintures rupestres es veu des del santuari, al qual s'accedeix per un desviament que hi ha a la carretera de Santa Bàrbara, a uns 5 km d'Ulldecona. Les pintures es troben generalment al sostre o bé on la paret s'inclina cap a l'exterior.

Les pintures rupestres d'Ulldecona. Abric Ermites

La majoria de les pintures rupestres dels abrics Ermites de la serra de la Pietat d'Ulldecona es troben en el context del que anomenem art rupestre llevantí, encara que, com veurem, també hi ha algunes figures que pertanyen a l'estil esquemàtic.

La importància d'aquest conjunt de pintures rupestres ha estat reconeguda, ja que els onze abrics d'Ermites i els dos abrics de la partida de les Esquarterades constitueixen 13 dels 757 jaciments inclosos per la UNESCO en la declaració de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica com a Patrimoni Mundial.

Anirem presentant i comentant les diverses figures i la composició dels abrics més importants d'aquest conjunt d'art rupestre. Centrant-nos principalment en l'abric I, per ser el més ben conservat, el més interessant quantitativament parlant i aquell on millor es pot observar la composició de les escenes.

Pintures rupestres d'Ulldecona. Colors i materials

Els materials emprats són els habituals en les pintures rupestres llevantines: òxids de ferro i manganès barrejats amb substàncies aglutinants de tipus animal, com greix o clara d'ou.